Reggio Emilia, la marca d'una vella glòria

Després d'una conversa que vaig tenir ahir amb una professora de la UAB, crec que val la pena que faci una revisió del post ja que per sort, he tingut la oportunitat de contrastar algunes coses.

Com deia, el dimecres dia 2 de maig vaig poder assistir a la conferència que va fer la pedagoga Francesca Davoli sobre El projecte 0-6 de Reggio Emilia a Catalunya a la FUB. La sala estava pràcticament plena, i es que sembla ser que la marca Reggio Emilia "ven" com la Coca-Cola.

Francesca Davoli va explicar les característiques generals del projecte a Reggio Emilia, i després l'experiència que ha dut a terme amb l'escola Piccolo Mondo a Valldoreix. D'aquesta escola només comentaré que a part de tenir uns espais envejables (segurament inabastables per la majoria d'escoles públiques de casa nostra), treballa amb una ràtio, si no ho vaig entendre malament, de 1 a 10 a segon cicle d'infantil i de 1 a 7 a primer cicle, i que les seves llengües vehiculars són el castellà i l'italià. Com diria aquell "No hace falta decir nada más", bé sí, que tinc la sensació (no la certesa) que s'allunya una mica de la idea original de Loris Malaguzzi. Per la resta podeu trobar un breu resum al bloc d'Educació Infantil de la FUB.

Però la pregunta que em rondava tota l'estona pel cap era: per què "ven" tant la marca Reggio Emilia? És una de tantes modes o realment és encara un projecte tan revolucionari? Què fa que tingui aquest poder de convocatòria? La veritat és que tot escoltant Davoli, i sense voler desmerèixer el projecte de Loris Malaguzzi, pensava que de fet a casa nostra tenim escoles i professionals molt bons que estan fent una feina tan bona com la que es du a terme a aquesta ciutat de l'Emília-Romanya, i a més a més "contra viento y marea". Així doncs si això és cert, quina és la clau?

Per lo poc que se, a Reggio Emilia s'hi porta a terme una metodologia que es caracteritza, entre d'altres coses, per tenir molta cura en registrar les seves pràctiques i posteriorment elaborar-ne documentacions fantàstiques. Pot ser aquesta documentació exhaustiva la clau de la difusió i l'èxit de Reggio Emilia? Pot ser que el que ens falti sigui rigor i organització en la documentació de la nostra pràctica? És cert que un bon treball de documentació fa visibles les bones pràctiques, però la documentació de Reggio Emilia passa per un altaveu del que nosaltres no disposem. Com molt encertadament em va dir una mestra al acabar la conferència: "L'Ajuntament de Reggio Emilia ha abocat el sac en l'educació dels 0 als 6 anys, tal com l'Ajuntament de Berga ho ha fet en promocionar la Patum com a patrimoni de la humanitat", i és que la política  l'ha convertit en una marca amb contingut, i davant d'això si que no hi tenim res a pelar. No cal dir que en un panorama com l'actual de crisis, on el Sistema Educatiu és dels primers en ser voraçment esquilat mentre, per exemple, Barcelona vol invertir 5 milions d'euros en el Circuit de Montmelò, una conferència sobre unes escoles amb ràtios de 1 a 10 i amb tot el suport de l'administració cau com una gerra d'aigua freda. "Sort" que sembla que el senyor Wert n'és plenament conscient i ho ho fa amb tot el "sufrimiento"...

Però, tornant al tema, i com a vegades passa, crec que ens trobem davant una marca que ha devorat el "producte" i que malauradament l'ha desvirtuat oblidant la seva raó de ser. Amb això no vull desmereixer ni de troç lo important que ha estat Reggio Emilia en la història de l'Educació Infantil, però sí que sospito que una escola que a hores d'ara té una llista d'espera de visites semblant a la de la seguretat social viu molt més de cara a la galeria que no pas concentrada en el seu target real.