Pàgines

divendres, 13 de maig del 2011

M'he emocionat i he après

Recordo que fa dies, a la conferència inaugural de la 3a Jornada Espurna, en Jordi Adell comentava que després de tant de temps de tenir bloc, ja gairebé només hi escrivia quan alguna cosa l'havia indignat. Entenc que en el fons estava parlant d'una qüestió d'emocions, ja que si una cosa et fa vibrar, ja sigui per bé o per mal, en els millors dels casos es produeix un fenomen d'acció-reacció que ens fa reflexionar, aprendre i millorar. Enceto així el meu bloc perquè aquest ha estat el meu cas. Fa mesos que vaig obrir aquest compte de blogger amb la intenció de recollir-hi les vivències del meu viatge iniciàtic en el món educatiu, però encara no havia trobat ni el valor ni l'espurna per encendre el motor i fer-ho, però per sort finalment hi ha hagut combustió.

Ahir vaig fer classe als meus companys de la universitat, i encara estic emocionat d'haver-ho fet. Això ha estat el resultat d'un projecte d'aprenentatge significatiu de l'assignatura d'Educació i Contextos Educatius. És amb aquesta experiència amb la que vull fer el meu primer artícle al bloc i amb el que vull donar gràcies al meu professor. Un professor que realment ens ha fet partíceps del nostre aprenentatge, i que s'ha atrevit a fer-nos verdaders protagonistes d'aquest fins a les últimes conseqüències, i això també vol dir passar certs moments de crisi a l’aula que, malgrat tot, ens han fet creixer com a persones.

Aquest projecte que comento el va començar deixant-nos redefinir part del programa de l'assignatura segons els nostres interessos. Que em diguin quin professor d’universitat deixaria fer això! Vàrem cercar programes d'altres universitats, els vàrem contrastar i per acabar es va decidir el programa de l'assignatura a partir de les propostes que van anar sorgint. Finalment cada proposta ha esdevingut una sessió, la qual ha estat avaluada pel professor, avaluada pels companys i autoavaluada pels mateixos membres del grup. Doncs bé, ahir va ser el dia que el meu grup vàrem dur a terme la nostra sessió, i va ser una experiència realment molt gratificant, enriquidora i significativa, al menys per a mi.

La nostra sessió s’ha titulat “Les intel·ligències múliples a l’aula” i ha estat la posada en escena del treball que hem estat fent sobre el tema durant aquests últims mesos amb la inestimable ajuda de la Núria Alart (Moltes gràcies!). Un treball per escrit que, després d’entregar-lo, ens va retornar comentat per tal que el poguéssim millorar (això em fa pensar en un tweet que he llegit avui: avaluar per sancionar vs #avaluarxaprendre). Ara ens falta fer l’autoavaluació de la sessió i rebre el retorn del professor, però tot i el que pugui passar estic content de la feina feta i d’haver pogut apassionar-me aprenent i compartir-ho amb els meus companys. Tenim un llarg camí per endavant, la feina és millorable, encara n’hem d’aprendre molt, però projectes com aquest ens fan, de ben segur, més competents i sobretot més feliços.

Adjunto la presentació que va vertebrar la sessió, tot i que és difícil de contextualitzar sense cap explicació. Espero que us agradi.


18 comentaris:

  1. Osti! Quina presentació! I quina reflexió sobre el que significa realment ensenyar i aprendre!

    Les meves felicitacions. Vaig a dir-te una cosa realmente forta:

    Ningú no podrà mai impedir que aprengues qualsevol cosa que et proposes. No necessites cap mestre. Tal vegada necessites un títol, certificats i altres xorrades, però no necessites que ningú "et ensenye". Només necessites companys i companyes per a seguir el camí que has encetat. I això..., això és un do dels deus!

    M'agradaria ser un dels teus companys "en el Tao de l'aprenentatge" :-).

    Abraçada.


    Jordi.


    Psd.: Walkabout http://www.youtube.com/watch?v=iLb9CJXO7s4 :-D

    ResponElimina
  2. David, hijo de mi vida, qué bien. Un hombre como tú en Infantil, si recoges firmas para que te den trabajo, la mía la primera ;))
    ¡Gracias!
    Yo me apunto al Tao educativo ;)

    ResponElimina
  3. Felicitats David
    Després del que et diu el Jordi Adell només puc dir que ho subscric

    ResponElimina
  4. Moltíssimes felicitats al grup, sou uns "Craks"!
    M'heu arribat al cor. Sou veritablement els protagonistes d'aquest meravellós treball. Quina feinada que heu fet i quina emocionant presentació!

    Com ens va dir ahir Carles Monereo a les jornades d'"Avaluar per aprendre": Si copies una cosa et diu que plagies i si en copies moltes ets un investigador" (Més o menys) Ara sou uns grans investigadors i per a mi els meus nous mestres.
    Espero aprendre molt de vosaltres.
    Ànims i endavant.

    Una forta abraçada:
    Núria Alart

    ResponElimina
  5. Felicitats, David, pel post i per la presentació!
    No t'haurien de donar el títol, ja? Que a les escoles falta gent com tu!

    ResponElimina
  6. Felicitats per la feina! Em penso que us vaig conèixer a una xerrada que vaig fer sobre intel·ligències múltiples a Berga! El futur de l' educació va per molt bon camí amb professionals de l'educació com vosaltres! Endavant!

    ResponElimina
  7. Fa 28 anys que faig classes a Secundària. No me'n va ensenyar ningú i he anat fent el que he pogut.Ara, gràcies al twitter, no paro d'aprendre de gent com vosaltres. Gràcies per la vostra implicació i per l'entusiasme. Sereu uns excel·lents professionals i els vostres alumnes tindran molta sort.

    ResponElimina
  8. És maquíssima aquesta presentació!
    Quanta profunditat! Felicitats!!!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies als tres i al David per contar-ho.
    Estàs equivocat en una cosa!
    No és dificil contetextualitzar-ho. Davant, darrera, per damunt i davall es veu il.lusió, passió.
    He estat a la presentació a Bcn del MovimientoE3, m'ho crec i amb aquesta guinda el dia ha estat com una festa.
    Tere Plana (professora als cicles formatius)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per compartir, David.
    He arribat al teu blog a través del tweet del Jordi Adell (un "hub" imprescindible a la Xarxa) i, malgrat fa més de vint anys que ajudo a conèixer i a utilitzar Internet -sóc profe de TIC a graus d'educació- encara m'emociono amb les seves possibilitats.
    M'agradarà compartir el teu bloc amb els meus companys, profes i estudiants, perquè és un model "magistral" de cap a on crec que hauríem d'anar avançant.
    Benvingut a l'apassionant món de l'educació i, altre cop, moltíssimes gràcies per compartir els teus aprenentatges i les teves emocions.

    ResponElimina
  11. Una presentació fantàstica. Seguiré el bloc i les teves reflexions. Felicitats

    ResponElimina
  12. Enhorabona per l'entrada, la presentació i el blog. És genial que les noves generacions de docents entreu amb tanta força, energia i ganes!!

    Endavant!! Aniré seguint el blog i de ben segur que aprendré molt :)

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats!!!


    Per encetar el teu blog amb aquesta "classe magistral" d'un futur docent.

    Jo també sóc nouvinguda en el món dels blogs i estudiant de magisteri infantil i et puc assegurar cada dia que passa el contacte amb el món educatiu per la xarxa em dona més forces per continuar endavant.

    No m'has deixat indiferent.
    Ànims per seguir endavant!!

    ResponElimina
  14. Felicitats David!! Molt ben sintetitzat l'esperit de les IM.

    Per cert, el Ricard Rubis no deu ser dels Rbis de tota la vida i? hehehe m'és familiar...

    No deixis d'anar publicant!

    ;-)

    ResponElimina
  15. David!!!!!!,
    Quina bona pintaaaa !!!
    Et dic el mateix que al Ramon: "de gran vull ser com tu, neng!!!!" ;-)
    Un petonet, guapo!

    ResponElimina
  16. Felicitats David,
    em sembla molt bona feina.Jo també seguiré el teu bloc.
    Conxita Ricarte

    ResponElimina
  17. David,
    Crec que és la segona vegada que entro al teu bloc. M'ha agradat molt aquesta presentació. Crec que la faré servir per al meu alumnat. Reflexionem sobre la intel•ligència col•lectiva. Abans de fer una pluja d’idees per redactar un article d’opinió s’ha produït un conflicte a l’aula. Una alumna s’ha queixat que no li agradava que fes servir la deducció per arribar als continguts teòrics. He copsat algunes capcinades de solidaritat amb el comentari. Ho hem debatut. Una companya ha deixat anar que deduint se n’aprèn més. Hem debutat mètode tradicional vs més innovador.
    Abans de pensar en els arguments a favor o en contra de la intel•ligència col•lectiva, he preguntat què en sabien. S’ha creat un nou debat sobre intel•ligència única o múltiples. He deixat anar a qui van distingir l’últim Premi Astúries.
    Em sumo a les felicitacions tant pel bloc com per la presentació.
    Salutacions,
    Jaume

    ResponElimina