Pàgines

divendres, 18 de maig de 2012

Una manera diferente de treballar els volcans

Amb aquest post vull compartir la intervenció que vaig fer aquest primer trimestre a l'escola Ítaca de Manresa. La meva intervenció (duta a terme en una aula internivell de segon cicle d'infantil) ha tractat principalment de donar continuïtat a l'evolució d'un projecte existent (el Sol), el qual havia pogut seguir en alguna altra ocasió. Partint d'això, he volgut crear una proposta que els ajudés a observar i experimentar l'entorn amb curiositat, interpretant-lo i fent-se preguntes, i que desenvolupés la comprensió del món natural. Crec que és important que pensin i elaborin les seves pròpies explicacions sobre aquest fenòmens, i per aquesta raó he volgut fer una intervenció que respecti el seu ritme i que aquesta moduli segons els seus camins i necessitats. Malgrat tot, al ser una intervenció, tan sols he disposat de quatre tardes per dur-la a terme, tot i que finalment ha acabat interferint en el dia a dia dels infants i han anat sorgir diferents situacions espontànies on s'ha continuat treballant en aquest sentit.

Una intervenció és una bona eina per entendre realment què vol dir programar i treballar amb i per els infants. M'ha permès veure la diferència entre programar i planificar, i la riquesa que això comporta al treball a l'aula. He experimentat el repte de sentir-me en fals davant de les demandes dels infants, i la satisfacció de poder donar noves propostes a aquestes necessitats (amb més o menys encert). Això m'ha portat a valorar molt més el potencial dels nens i nenes, i a nodrir i vertebrar el projecte de les seves aportacions per tal de fer un treball realment ric i significatiu. Però per altra banda penso que les intervencions pateixen d'una gran paradoxa: pretenen ser una bona pàctica però encorsetada en un límit temporal.

La veritat és que estic força satisfet de com me n'he ensortit. Crec que a part de no defallir davant de les contrarietats que m'he anat trobant, he aconseguit adaptar-la a les necessitats i característiques del centre i dels infants, i entre tots hem aconseguit treballar els volcans d'una manera diferent.

Adjunto el vídeo de la presentació perquè us en feu una idea. Espero que us agradi.

2 comentaris:

  1. Comparteixo el sentiment del límit temporal de les intervencions.

    Quan treballes un projecte amb els alumnes, hi en gaudeixes i en gaudeixen, no s'acabaria mai, és un entusiasme que no té aturador. Penso que hi hem de posar un límit per apoder donar cabuda a d'altres temes, per això la importància de la planificació d'objectius i la programació d'activitats d'ensenyament/aprenentatge.

    ResponSuprimeix
  2. Treballar amb escoles de dues línees m'ha permès tenir més present el factor temps. Dialogar amb les companyes t'ajuda a situar-te, a posar fre a les motivacions personals. Per exemple, quan hi vaig treballar "Els castells" la passió i la creativitat era tal, que evidentment contagiava als alumnes i el grup classe era una autèntica fàbrica d'idees, d'aportació de materials, d'activitats a realitzar,...Penso que no podem passar per alt el marc curricular que s'ha dissenyat a l'escola, perquè cada mestre/a sense adonar-nos perfilem els nostres interessos i desitjos docents.

    ResponSuprimeix