Amb aquest post vull compartir la intervenció que vaig fer aquest primer trimestre a l'escola Ítaca de Manresa. La meva intervenció (duta a terme en una aula internivell de segon cicle d'infantil) ha tractat principalment de donar continuïtat a l'evolució d'un projecte existent (el Sol), el qual havia pogut seguir en alguna altra ocasió. Partint d'això, he volgut crear una proposta que els ajudés a observar i experimentar l'entorn amb curiositat, interpretant-lo i fent-se preguntes, i que desenvolupés la comprensió del món natural. Crec que és important que pensin i elaborin les seves pròpies explicacions sobre aquest fenòmens, i per aquesta raó he volgut fer una intervenció que respecti el seu ritme i que aquesta moduli segons els seus camins i necessitats. Malgrat tot, al ser una intervenció, tan sols he disposat de quatre tardes per dur-la a terme, tot i que finalment ha acabat interferint en el dia a dia dels infants i han anat sorgir diferents situacions espontànies on s'ha continuat treballant en aquest sentit.
Una intervenció és una bona eina per entendre realment què vol dir programar i treballar amb i per els infants. M'ha permès veure la diferència entre programar i planificar, i la riquesa que això comporta al treball a l'aula. He experimentat el repte de sentir-me en fals davant de les demandes dels infants, i la satisfacció de poder donar noves propostes a aquestes necessitats (amb més o menys encert).
Això m'ha portat a valorar molt més el potencial dels nens i nenes, i a nodrir i vertebrar el projecte de les seves aportacions per tal de fer un treball realment ric i significatiu. Però per altra banda penso que les intervencions pateixen d'una gran paradoxa: pretenen ser una bona pàctica però encorsetada en un límit temporal.
La veritat és que estic força satisfet de com me n'he ensortit. Crec que a part de no defallir davant de les contrarietats que m'he anat trobant, he aconseguit adaptar-la a les necessitats i característiques del centre i dels infants, i entre tots hem aconseguit treballar els volcans d'una manera diferent.
Adjunto el vídeo de la presentació perquè us en feu una idea. Espero que us agradi.
Comparteixo el sentiment del límit temporal de les intervencions.
ResponEliminaQuan treballes un projecte amb els alumnes, hi en gaudeixes i en gaudeixen, no s'acabaria mai, és un entusiasme que no té aturador. Penso que hi hem de posar un límit per apoder donar cabuda a d'altres temes, per això la importància de la planificació d'objectius i la programació d'activitats d'ensenyament/aprenentatge.
Treballar amb escoles de dues línees m'ha permès tenir més present el factor temps. Dialogar amb les companyes t'ajuda a situar-te, a posar fre a les motivacions personals. Per exemple, quan hi vaig treballar "Els castells" la passió i la creativitat era tal, que evidentment contagiava als alumnes i el grup classe era una autèntica fàbrica d'idees, d'aportació de materials, d'activitats a realitzar,...Penso que no podem passar per alt el marc curricular que s'ha dissenyat a l'escola, perquè cada mestre/a sense adonar-nos perfilem els nostres interessos i desitjos docents.
ResponElimina