Recordo que fa dies, a la conferència inaugural de la 3a Jornada Espurna, en Jordi Adell comentava que després de tant de temps de tenir bloc, ja gairebé només hi escrivia quan alguna cosa l'havia indignat. Entenc que en el fons estava parlant d'una qüestió d'emocions, ja que si una cosa et fa vibrar, ja sigui per bé o per mal, en els millors dels casos es produeix un fenomen d'acció-reacció que ens fa reflexionar, aprendre i millorar. Enceto així el meu bloc perquè aquest ha estat el meu cas. Fa mesos que vaig obrir aquest compte de blogger amb la intenció de recollir-hi les vivències del meu viatge iniciàtic en el món educatiu, però encara no havia trobat ni el valor ni l'espurna per encendre el motor i fer-ho, però per sort finalment hi ha hagut combustió.
Ahir vaig fer classe als meus companys de la universitat, i encara estic emocionat d'haver-ho fet. Això ha estat el resultat d'un projecte d'aprenentatge significatiu de l'assignatura d'Educació i Contextos Educatius. És amb aquesta experiència amb la que vull fer el meu primer artícle al bloc i amb el que vull donar gràcies al meu professor. Un professor que realment ens ha fet partíceps del nostre aprenentatge, i que s'ha atrevit a fer-nos verdaders protagonistes d'aquest fins a les últimes conseqüències, i això també vol dir passar certs moments de crisi a l’aula que, malgrat tot, ens han fet creixer com a persones.
Aquest projecte que comento el va començar deixant-nos redefinir part del programa de l'assignatura segons els nostres interessos. Que em diguin quin professor d’universitat deixaria fer això! Vàrem cercar programes d'altres universitats, els vàrem contrastar i per acabar es va decidir el programa de l'assignatura a partir de les propostes que van anar sorgint. Finalment cada proposta ha esdevingut una sessió, la qual ha estat avaluada pel professor, avaluada pels companys i autoavaluada pels mateixos membres del grup. Doncs bé, ahir va ser el dia que el meu grup vàrem dur a terme la nostra sessió, i va ser una experiència realment molt gratificant, enriquidora i significativa, al menys per a mi.
La nostra sessió s’ha titulat “Les intel·ligències múliples a l’aula” i ha estat la posada en escena del treball que hem estat fent sobre el tema durant aquests últims mesos amb la inestimable ajuda de la Núria Alart (Moltes gràcies!). Un treball per escrit que, després d’entregar-lo, ens va retornar comentat per tal que el poguéssim millorar (això em fa pensar en un tweet que he llegit avui: avaluar per sancionar vs #avaluarxaprendre). Ara ens falta fer l’autoavaluació de la sessió i rebre el retorn del professor, però tot i el que pugui passar estic content de la feina feta i d’haver pogut apassionar-me aprenent i compartir-ho amb els meus companys. Tenim un llarg camí per endavant, la feina és millorable, encara n’hem d’aprendre molt, però projectes com aquest ens fan, de ben segur, més competents i sobretot més feliços.
Adjunto la presentació que va vertebrar la sessió, tot i que és difícil de contextualitzar sense cap explicació. Espero que us agradi.
